Espacialitats / ANESTESIOLOGIA
dimarts, 13 d'agost, 2024
RADIOFREQÜÈNCIA
La radiofreqüència és una tècnica analgèsica que consisteix a produir calor en un teixit determinat per aconseguir disminuir el dolor o llevar-lo.
Galeria de fotos relacionades
Tècnica. S'introdueix una cànula (agulla), de diferent grandària segons la zona que sâhagi de tractar, normalment a prop d'un nervi del territori dolorós i, una vegada localitzat, s'hi administra calor. La localització es realitza mitjançant un intensificador d'imatges (RX) i lâestimulació nerviosa sensitiva i motora. Durant el procediment es perceben un corrent elèctric (estimulació sensitiva) i una fasciculació (estimulació motora) en l'àrea tractada, que haurien de reproduir el dolor. En ocasions, pot ser necessària lâadminitració dâun contrast.
- La tècnica es realitza en una sala d'operacions, amb anestèsia local i sedació opcional, i no requereix hospitalització. El pacient pot haver de quedar en observació durant 30-60 minuts.
- Abans del procediment, el pacient ha d'haver estat en dejú 6 hores.
TIPUS DE RADIOFREQÜÈNCIA
- Radiofreqüència convencional. Sâutilitza temperatura entre 70-80º i el nervi es destrueix. L'efecte analgèsic s'aconsegueix immediatament (7-15 dies).
- Radiofreqüència polsada. La temperatura no supera els 42º i, a més, hi ha talls de corrent periòdics que fan que el nervi es refredi. Aquesta tècnica aconsegueix l'efecte analgèsic modulant la transmissió nerviosa, alterada pel dolor, mitjançant el camp elèctric que es produeix al voltant de la punta de la cànula en contacte amb el teixit que sâha de lesionar, intentant reconduir-la als paràmetres normals. Aquesta modulació es realitza lentament, per la qual cosa l'efecte analgèsic no apareix fins que hagin passat dos mesos aproximadament. L'avantatge d'aquesta opció és que és molt segura i no és dolorosa.
Es tracta d'una tècnica quirúrgica mínimament invasiva, indolora i ambulatòria.